Entradas

Aconseguir uns temaris o fer-me jo els temes?

De cap manera volem aconseguir uns temaris..., que seran iguals als que duran altres opositors. Quan escoltes exposicions de temes, o corregeixes proves escrites, reconeixes ràpidament aquelles que repeteixen plantejament, contingut, forma d'exposició.., o qualsevol patró que es repetesca... I la tendència a puntuar més alt l'originalitat en qualsevol dels anteriors punts és clara. Quan trobes una exposició diferent  en el plantejament, continguts, desenvolupament... li poses més atenció, encara que siga de manera inconscient. I això ho hem d'aprofitar. Seguir les pautes marcades per altres, basar-nos en temaris publicats per alguna acadèmia... pot semblar l'opció més fàcil per dominar tots els temes.., però aquest no és l'objectiu. Volem destacar, hem de destacar per aprovar..., i si segueixes a algú altre, només per aquest fet, ja no destaques. Crea els teus temes, el·labora els teus guions, sigues l'artista creador. És més costós però quan estàs esco...

Què sé i què no sé

Quan comencem a estudiar un temari d'oposicions ens pensem que no sabem res, perquè encara no hem començat... Rotundament fals, sabem moltes coses, molts temes ens els sabem a mitges, alguns ens sonen, d'altres els dominem, i alguns, no ens sonen de res. El primer que hem de fer és dividir els temes en dos grups, aquells que dominem i aquells que no... Realment podem fer tres grups: temes que ja sabem, temes que ens sonen o que sabem a mitges, i temes que no ens sonen de res, que hauriem d'estudiar per complet. Realment, és fer una anàlisi DAFO, de fortaleces i debilitats; allò que dominem són les nostres fortaleses, i ho hem de potenciar..., i allò que no, són les nostres debilitats, i ho hem de minimitzar. I aquí ve la primera conseqüència d'aquesta anàlisi: no hem de començar per les nostres debilitats, estudiant els temes que menys ens sonen o que no sabem. Hem de començar potenciant allò que sabem, aquell bagatge que ja duguem amb nosaltres; començarem repa...

Jo no aprovaré les oposicions

Desgraciadament, molts dels opositors pensen això mateix. Decideixen presentar-se a unes oposicions amb l'actitud d'aquell que compra un dècim de loteria; van a provar sort, a veure si toca.. En el fons saben que no aprovaran, encara que no ho reconeguin públicament. A veure, raons no en manquen; hi ha molts opositors, no domine tots els temes, no he estudiat prou.., i molt més... Què podem fer amb això? Evidentment ningú et garanteix que aprovaràs les oposicions; el que està clar ,es que amb aquesta actitud és molt probable que no les aprovis. Si creiem que no és possible canviar d'actitud perquè tanmateix les coses són com són i la realitat és aquella que és... Crec que no perdria temps en aquestes oposicions i aprofitaria el temps en coses més profitoses, perquè aquest ens és escàs i no estem per perdre'l.

Per començar.., què vull aportar

Jo m'he presentat a moltes oposicions, algunes les he aprovades, altres no, i a més, he estat vocal, secretari i president de tribunal en diverses oposicions... He estat als dos costats d'un mateix fet, i he vist errades i encerts, errors imperdonables i actuacions impressionants. Fa uns anys vaig escriure un llibre, del mateix títol que aquest bloc, i que ara mateix està perdut... als fitxers que tenia una web, Jo escric.com,  ara desapareguda. Tinc un cosí que s'hi vol presentar a unes oposicions i he pensat que el vull ajudar, amb els elements que m'han ajudat a mí. Bàsicament tractaré de com afrontar el procés d'unes oposicions, com preparar-te i com desempenyar les proves que hauràs de fer. Es tracta de provocar reflexions personals, canvis de fluxe de treball i actituds que ens duguen a allò que realment volem; aprovar les oposicions. Una coseta; el plantejament que faré està centrat en l'àmbit educatiu, però segur que hi ha algun element q...